DIA INTERNACIONAL DE LA XIQUETA I LA DONA EN LA CIÈNCIA

I de repent es feu la llum, i s'adonaren que calia... incentivar que les dones feren carreres científiques? ...que a les xiquetes els agradara estudiar ciències? ... o que els objectius de l'enfocament STE(A)M es compliren?

Era ahir, des de fa 6 anys el dia 11 de febrer es celebra, aquest anys amb una mica més de soroll que altres anys. El mateix dia que el ministeri llençava La aliança STE(A)M per fomentar les vocacions científiques en xiquetes i joves.

No tinc res en contra de que es reivindique el paper de les dones dins de la ciència ans al contrari. Per a mi un dels científics que més admire és una dona, Lynn Margulis a la que injustament no se li va donar el Nobel. I he gastat el genèric amb coneixement de causa ja que de tot el món científic composat per persones siga el siga el sexe que vulguen tenir, és a una dona a qui més admire.

El que a mi em preocupa és com està lligat una reivindicació tant noble com la de la igualtat de tracte de les persones davant del reconeixement social, amb una política educativa conservadora i profundament neoliberal com és la que impulsa Estats Units i la OCDE sota l'acrònim de STE(A)M.

Per a aquelles persones que no ho tinguen clar, l'enfocament STEM és un acrònim per les disciplines acadèmiques de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. Uns anys després, se li va afegir la A d'art perquè s'adonaren fins a quin punt era important el pensament artístic a l'hora d'innovar, tecnològicament clar per això ho pose entre parèntesi ja què no es tracta de qualsevol tipus de disciplina artística.. Normalment es fa servir per parlar de política educativa, és una decisió política, una política de dretes que posa les ciencies físiques per damunt de les humanes amb tot el que comporta. Actualment, en el mon laboral, els perfils baixos d'eixes feines no semblen atraure molt a l'alumnat femení. Sobretot en  la Formació Professional, l'alumnat matriculats en famílies tecnològiques, mecànica, electrònica, electricitat, etc., és majoritàriament masculí. Una societat que aspira a que la tècnica siga el motor econòmic fonamental necessita que les dones també participen d'aquestes tasques sobretot quan s'ha vist en les dues guerres mundials, el potencial de les dones a l'hora de participar en fàbriques realitzant feines que fins aleshores semblaven relegades als homes. 

Però, si es fixeu bé, la campanya no utilitza com a exemple una dona dalt d'un tractor. No es fa visible que els que es busca és a fomentar que les dones treballen de mecànics, electricistes o altres feines que són on realment no abundes, sinó en científiques que és on al contrari n'hi ha i moltes. El problema que les dones tenen en el món científic, és desgraciadament el mateix que tenen en altres esferes socials: són majoria però els llocs de prestigi i responsabilitat són per als homes, sense parlar del tema salaris i altres condicions laborals on, més que igualtat, demanen justícia.

Així doncs, La meua pregunta dirigida a la senyora Celaa és:

Qué preval en la Aliança que acaben de promocionar, l'impuls de les dones per les carreres científiques, o l'impuls de l'enfocament STE(A)M en la formació?

Per acabar, per aquelles i aquelles que tinguen temps, us deixe aquesta conferència de Martucelli en la que altres coses parla de les relacions entre l'escola i el món del treball.