ESCOLA SERVEI SOCIAL VERSUS ESCOLA PER A LA SOCIETAT

Aquest es el dilema. Jo diria que la pedra de toc del sistema. M’atreviria a dir que l’espectre dels paradigmes pedagógicas es troba entre aquests dos pols. 

D' un costat estan aquells que veuen en l’alumnat, com en el segle XVII,  a adults en potència que cal anar polint. Mentre, a l’altra banda, estan aquells que creuen que el nen té una naturalesa que cal respectar. Per als darrers l’educació no consisteix en un futur que ja viuran sinó en un present que cal viure. Des dels dubtes, problemes, enigmes, interrogacions, sensacions, sentiments que provoca el present, l’infant va modelant el seu futur.

Què hem de fer doncs:

• tenir un model de societat ja idealitzat cap al qual caminar i anar guiant als educands en el camí que els dura a eixe futur profitós? 
• o cal pensar en el futur com en una gran praderia on l’encontre de l’educand amb el món li procure les experiències necessàries per seguir caminant? Però que serà del menor si s’equivoca ? Quin paper li toca als formadors en aquest àmbit?

Per altra banda, i si la societat que es preveu no és tan idíl·lica com ho creiem? I si tenim una educació dirigida cap a una societat model que es demostra que poc modèlica? Haurem, com el flautista d’Hamelin, conduït la societat cap al desastre?

Tenim, entre aquests dos pols, milers de respostes i les persones que ensenyem ens toca dia a dia triar quina és la més atractiva, sensata, escaient, ...