Salta al contingut principal

ESCOLA SERVEI SOCIAL VERSUS ESCOLA PER A LA SOCIETAT

Aquest es el dilema. Jo diria que la pedra de toc del sistema. M’atreviria a dir que l’espectre dels paradigmes pedagógicas es troba entre aquests dos pols. 
D' un costat estan aquells que veuen en l’alumnat, com en el segle XVII,  a adults en potència que cal anar polint. Mentre, a l’altra banda, estan aquells que creuen que el nen té una naturalesa que cal respectar. Per als darrers l’educació no consisteix en un futur que ja viuran sinó en un present que cal viure. Des dels dubtes, problemes, enigmes, interrogacions, sensacions, sentiments que provoca el present, l’infant va modelant el seu futur.
Què hem de fer doncs:

  • tenir un model de societat ja idealitzat cap al qual caminar i anar guiant als educands en el camí que els dura a eixe futur profitós? 
  • o cal pensar en el futur com en una gran praderia on l’encontre de l’educand amb el món li procure les experiències necessàries per seguir caminant? Però que serà del menor si s’equivoca ? Quin paper li toca als formadors en aquest àmbit?

Per altra banda, i si la societat que es preveu no és tan idíl·lica com ho creiem? I si tenim una educació dirigida cap a una societat model que es demostra que poc modèlica? Haurem, com el flautista d’Hamelin, conduït la societat cap al desastre?
Tenim, entre aquests dos pols, milers de respostes i les persones que ensenyem ens toca dia a dia triar quina és la més atractiva, sensata, escaient, ...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Moralització de la diferència

 PUBLICAT EN: EL PAÍS | 29 DE DESEMBRE DE 2025 Tot i estar centrat en la política xilena, aquest article conté una sèrie de reflexions que podem adaptar als espais polítics de qualsevol país del món. En la traducció que hem fet, hem obviat les mencions a la política xilena que fa l’autor a l’original per donar-li un tarannà més universal.   Fa gairebé deu anys, en un panel sobre “Pinochet i els joves” convocat al complir-se una dècada de la seva mort, una de les participants va dir amb total franquesa: "Per mi, la diferència entre dreta i esquerra es moral. Ser de una u altra et fa bo o dolent". Em cridà la atenció la radicalitat del plantejament. Fins aleshores, mai havia escoltat el punt amb tal nitidesa fora de les discussions exaltades en assemblees universitàries. Em sembla una raresa, atribuïble tal vegada, a la intensitat amb que la figura de Pinochet polaritza les nostres categories polítiques.   Allò que aleshores produïa estranyesa, avui s’ha tornat habitual en ...

SIONISME I SEMITISME: CONFUSIÓ?... VOLUNTÀRIA?

Des de que ahir va apareixer en la premsa que els diputats francesos estan tramitant una llei demanant que l'antisionisme es considere també delicte . QUÈ HI HA DARRERE DE LA NOTÍCIA? Entre 1935 i 1945 el poble jueu va patir uns dels genocides més sagnants dels que havia patit al llarg de la seua història. Més de 6 milions de jueus moriren en els camps de concentració. Eixe fet ha marcat molt la història del S.XX. Tota Europa s’ha sentit responsable d’aquesta matança i ha promulgat lleis, en quasi tots els països, que persegueixen especialment el racisme antisemita per la seua virulència. O siga l'hostilitat o el prejudici cap als  jueus  com a grup  religiós , ètnic o racial, el qual es manifesta com a odi cap a un individu, o com a persecució institucionalitzada i violenta. Però alguns confonen antisemitisme i antisionisme. Encara que en els dos casos siguen els fills de Sion els que estiguen implicats, els dos termes no són sinònims per a res. L'antisionisme és l...

CARTA OBERTA DE MACRON: FRANCE INFO 14 de gener 2019

Grand débat national :  les 32 questions qu'Emmanuel Macron pose aux Français dans sa lettre Una de les respostes que Macron està donant a la gent de les armilles grogues que tots els caps de setmana es manifesta en moltes ciutats franceses és obrir un gran debat sobre una sèrie de punts. Reproduïm tot seguit, un article que sobre aquest tema ha aparegut en France Info avui 14 de gener _____________________________________________________________________________ Una carta llarga, i molts signes d'interrogació. En la seva carta oberta publicada el diumenge 12 de gener, Emmanuel Macron va triar emmarcar el gran debat nacional que s'obrirà el dimarts durant dos mesos, fent una sèrie de preguntes als francesos. Trenta-dos, precisament, que es refereixen tant als impostos com a la immigració, als serveis públics, a la democràcia participativa, a la transició ecològica i al laïcisme.... Preguntes que "em semblen el centre de les nostres preguntes", va dir el cap d'E...