...I HA DE SER RECORREGUDA DAVANT ELS TRIBUNALS EUROPEUS JA QUE LES AUTORITATS NO ACTUEN.
En l’any 1996, a petició de la Comissió Europea a través de la UNESCO, es va encarregar un informe donant unes pautes principals per a crear una educació adaptada al segle XXI, on l'educació, és un instrument de canvi, perquè la societat puga progressar cap als mateixos ideals: pau, llibertat i justícia social.
L'encarregat de Comissió Internacional l'any 1996, va ser Jacques Delors, d’ací que aquest informe, el qual títol original és” l’educació conté un tresor” se’l conega com informe Delors. En la plana 12 diu:
_____________________________________________________________________________
“L'educació (…) se situa més que mai en la perspectiva del naixement dolorós d'una societat mundial, en el nucli del desenvolupament de la persona i les comunitats. _L'educació té la missió de permetre a tots sense excepció fer fructificar tots els seus talents i totes les seues capacitats de creació, la qual cosa implica que cadascun puga responsabilitzar-se de si mateix i realitzar el seu projecte personal.
________________________________________________________________________________
Ja abans, entre 5 al 9 de marzo 1990 en Jomtien, Tailandia, es va realitzar una conferènciamundial sobre educació per tots que deia en el seu article primer:
_____________________________________________________________________________
Articule1: Cada persona — xiquet , jove o adult—haurà d'estar en condicions d'aprofitar les oportunitats educatives oferides per a satisfer les seues necessitats bàsiques d'aprenentatge.
_________________________________________________________________________________
Aquest plantejament, de cara a aconseguir una educació universal, ja tenia els seus anys. Fou Edgar Faure qui el 18 de maig de l'any 1972 va publicar un document elaborat per la Comissió Internacional per al Desenvolupament de l'Educació, establida per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), que el dirigia i que estava integrada a més per: Felipe Herrera (Xile), Abdul-Razzak Kaddoura (Síria), Henri Lopes (Congo), Arthur V. Petrovski (U.R.S. S.), Majid Rahnema (Iran) i Frederick Champion Ward (O.S.A.), lliuraven un document, d'àmplies dimensions i contingut substancial, per a l'època i com el seu títol ho diu, per al futur.
I en la plana 220 s’hi diu:
_____________________________________________________________________________
“Actualment, l'educació ja no es defineix en relació a un contingut determinat que es tracta d'assimilar, sinó que es concep, en la seua veritat, com un procés del ser que, a través de la diversitat de les seues experiències, aprèn a expressar-se, a comunicar, a interrogar al món i a esdevenir cada vegada més ell mateix....l'educació té el seu lloc en totes les edats de la vida i en la multiplicitat de les situacions i de les circumstàncies de l'existència. Recobra la seua vertadera naturalesa, que és la de ser global i permanent, i franqueja els límits de les institucions, dels programes i dels mètodes que li han sigut imposats en el curs dels segles”
_________________________________________________________________________________
Aquest informe anomenat “Aprendre a ser” afirma en la plana 322:
_________________________________________________________________________________
“Superar la concepció d'una educació limitada en el temps (edat escolar) i tancada en l'espai (establiments escolars). Considerar l'ensenyament escolar no com la fi, sinó com el component fonamental de l'acte educatiu total en les seues dimensions escolars i no escolars. Desformalizar una part de les activitats educatives substituint-les per models flexibles i diversificats. Evitar una prolongació excessiva de l'escolaritat obligatòria, que depassa les possibilitats de certs països; l'escurçament de la durada mitjana dels estudis inicials vindrà compensada amb excés per l'extensió de la formació contínua. En una paraula, concebre l'educació com un continu existencial la durada del qual es confon amb la vida mateixa”.
_________________________________________________________________________________
Davant d’aquestes recomanacions de la UNESCO ens trobem davant d’una llei que es retrotrau a temps anteriors. Com si tot el camí que ha fet l’educació en els 70 anys posteriors a la segona guerra mundial no hagueren existit. Com si tot el treball realitzat per la humanitat i totes les reflexions de cara a adaptar l’educació per a que siga la més encertada per al segle actual, fora cabòries de gent sense coneixement. Potser que en els seus preàmbuls i en la seua declaració de propòsits , aquesta llei semble estar d’acord amb els temps. Però, en quan al seu articulat ens retrotrau a temps preterits en que l’escola estava dirigida a seleccionar les elits que havien de governar, o siga el segle XIX. La primera cosa que va desaparèixer amb la llei Villar Palasí o Llei General d’Educació de 1970 va ser el caràcter selectiu de l’Educació Obligatòria. Com pot un ministre d’Educació d’un estat suposadament modern, que pertany al món occidental redactar una llei com aquesta?
Però sobretot, com poden els polítics que ens dirigeixen seguir sense derogar aquesta llei quedant-nos en la legislació anterior que per dolenta que fora és sense cap dubte millor que l’actual?
Tots sabem que l’educació sempre va darrere en l’agenda. Tots sabem que en aquest estat siga en el seu govern central, siga en les instàncies autonòmiques, hi ha sempre temes més urgents que tractar. Però tot el temps que estem perdent en derogar la LOMQE, és temps que ens costarà recuperar en la millora de les persones que vivim ací.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada