DELEGAR SEGONS L' EDAT

Delegar segons l'edat

Dels dos als tres anys:

Ja pots demanar que t'ajuden a

• guardar els seus joguets
• omplir el plat de menjar de la seua mascota
• posar la roba bruta dins de la cistella
• netejar algun vessament
• espolsar i apilar els llibres i les revistes
• posar els desperdicis en el fem
• arreplegar els joguets després de jugar amb ells
• posar els tovallons en la taula
• separar la roba per a llavar en clara i fosca
• a l'hora del bany: vestir-se, desvestir-se i arreplegar la roba bruta
• penjar la seua jaqueta

Dels quatre als cinc anys

Ja poden assistir-te en:

• ser responsable de la seua motxilla de l’escola 
• separar els calcetins per colors i potser fer parelles 
• buidar les cistelles de fem 
• portar a casa el correu, el periòdic 
• desparar taula en acabant de dinar 
• llevar les males herbes  i regar les plantes 
  
• aspirar amb una aspiradora de mà 
• descarregar els utensilis del rentaplats 
• llavar plats de plàstic en el pica 
• preparar el seu desdejuni cada matí 
• llavar el cotxe

Dels sis als set anys:

Amb la supervisió d'un adult poden:

• doblar tovalles
• ordenar la roba que ix de la llavadora
• agranar els pisos
• posar la  taula
• cuinar amb tu
• llevar la mala herba de les plantes i agranar el pati o el corral
• mantindre la seua habitació ordenada
• recollir les tovalles mullades
• quan comença a escriure, redactar xicotetes notes

Dels huit als nou anys:

Ja son capaços, supervisats per un adult, de:

• carregar el rentaplats 
• guardar la compra 
• aspirar el sòl 
• ajudar a fer el sopar 
• preparar-se els seus propis entrepans 
• netejar la taula després de menjar 
• guardar la seua roba neta 
• cosir botons 
• preparar el seu propi desdejuni 
• pelar vegetals
• fregar el pis
• cuidar la seua mascota

 De deu anys o més:

• traure l’escurada del rentaplats 
• doblegar la roba neta
• endreçar el bany 
• netejar les finestres 
• cuinar platets simples (sempre amb supervisió adulta) 
• llavar roba
• cuidar els seus germans menuts sempre que hi haja un adult en el llar 
• ajudar a netejar la cuina

Cal tenir en compte

• No tingues massa expectatives. Quan un infant menut t'ajuda a realitzar les tasques de la llar, és molt probable que tardes més en acabar-les. No obstant això, recorda que estàs consolidant la base perquè assumisca les seues responsabilitats. Els menuts tenen poca capacitat de concentració, així que no esperes que realitze les tasques de la llar diàriament sense que li ho recordes, o que les faça bé a la primera.
• Tots per igual. No dividisques les tasques a realitzar segons el sexe. Si un fa una cosa, l’altra una altra de forma indiscriminada i alterna.
• Sigues clar. Las tasques que són molt difícils aclapararan al teu xiquet. Assigna-li tasques senzilles i sé específic. Per exemple, en compte d'ordenar-li “neteja la teua habitació”, li pots demanar amablement  “posa la teua roba bruta en la cistella”. És important que li mostres com fer-ho les primeres vegades. 
• Una per una. Si li demanes que faça tres o quatre tasques al mateix temps, el teu xiquet es confondrà. Segurament oblidarà la llista sencera o confondrà les coses i les farà malament. Assigna cada tasca individualment. 
• Pot ser divertit. El repte de les tasques de la llar és que tendeixen a ser repetitives i, per tant, avorrides. Però pots fer-les divertides. Per exemple, posa música (o inventa la teua pròpia cançó) per a ballar amb el menut mentre netegeu la pols. Per a alguns menudius, que encara no saben llegir, s’usen cartells amb dibuixos per a explicar-los les tasques que toca fer. 
• No sigues perfeccionista. Si va a fer el seu llit i pareix que més aviat la va a desfer, mostra-li com fer-ho correctament i deixa que l'acabe a la seua manera. Pots rebaixar la seua autoestima si corregeixes immediatament el que acaba de fer. A més, és probable que la pense dos vegades abans d'ajudar-te la pròxima vegada ("Per què em necessita si sempre diu que ho faig malament?").
• Alaba’l molt. El reforç positiu li ensenyarà que els seus esforços són importants. Anima’l i no critiques el seu treball. Al contrari, dis-li quant aprecies el seu esforç i l'important que això és per a tu. Quan ho lloes, tracta de ser específica: “Gràcies per ajudar a posar la taula perquè menjarem abans". 
• No li pagues. Si li pagues pels quefers domèstics que realitza, eliminaràs eixa sensació de contribució a la família i l'orgull que sent d'haver fet un bon treball. La recompensa a d’estar en el plaer d’agradar als que l’estimen. Aquesta és una forma d’educació emocional on aprèn que els menuts plaers contribueixen a la felicitat.

Els pares han de fixar-se en com és el seu fill o filla

• El grau de maduresa de cadascú és un factor molt important a tindre en compte. 
• Les tasques es van incorporant a poc a poc i gradualment. Cal que ens armem de paciència: més d'una vegada se li caurà un plat i es posarà la camiseta del revés quan estiga aprenent a vestir-se. Això forma part del seu aprenentatge. Els pares han de reaccionar positivament i amb tranquil·litat: «No passa res, t'ajude i seguim. Ho has intentant realment bé». 
• Interessa que  s'impliquen cada dia en algunes tasques que estiguen al seu abast. Haurà d'aprendre que sempre que siga necessari cal realitzar-les. 
• Cada vegada que realitza una tasca ha de vindre un reforç positiu y el reconeixement del seu esforç i participació. Estos hàbits no s'adquirixen de la nit al dia. Per això, reforçar positivament cada avanç és tan important. Amb xiquets de tres o quatre anys funcionen arguments del tipus: «Veus? Entre tots hem arreplegat i ara tenim més temps per a passejar amb bici». Si es neguen a col·laborar, el millor és que vegen que una actitud passota té les seues conseqüències negatives. 
• La millor tècnica perquè col·laboren en les tasques de casa, és donar exemple. També hi ha altres coses poden ajudar: el joc quan són més xicotets, cançons infantils que ajuden a arreplegar joguets... raonar amb ells la bondat de l'acte i reforçar la seua autoestima: ¡«què bé ho has fet!», «eres un gran chic@!», «mira què bonica està l'habitació!»... 
• A mesura que creixen cal fer-los entendre que la família és un equip en què tots han de col·laborar en la mesura que puguen. Sempre cal mostrar els grans beneficis que suposa fer estes coses: expressar-li que guanya en autonomia, en autoestima i serà una persona més respectuosa amb l'espai dels altres. 
• Cal obligar-los quan estan cansats o enfadats? Cal ser un poc flexible, però fins a un cert punt. Sens dubte, sempre hi ha una prioritat. Si no es pot entrar en una habitació perquè els joguets estan sense arreplegar, el xiquet ha de fer eixa tasca immediatament. Però si hi ha hagut un conflicte en l'habitació i en compte d'arreplegar les seues coses aquest fet provocarà una certa agressivitat, cal primer que controle les seues emocions i després arreplegue.
• Mai insultar, retraure, sermonejar, realitzar comparacions i sarcasmes...

Deu idees clau:

1. No heu de realitzar les tasques que s’han assignat a casa sinó acompanyar. Convé que ens posem les mans darrere de l'esquena i agafar-se-les si cal.  
2. Demanar que realitze las tasques que el menor siga capaç de fer. 
3. L'adult s’ha d’expressar-se en positiu i mostrar els beneficis de col·laborar a casa.
4.  Els reforços han de ser immediats i davant de qualsevol avanç i esforç que faça per xicotet que siga. 
5. Manar tasques que recauen en el benefici de tots els de la casa. 
6. Ensenyar de forma directa, explicant clarament el que ha de fer i com. 
7. Establir un temps límit, clau per mesurar l'esforç personal i vàlua. 
8. Escriure les seues responsabilitats i tasques en un plafó ajuda a recordar i reforça l'autonomia personal. 
9. Els pares han de ser els guies. No demanar realitzar les tasques si hi ha barreres emocionals (enuig, ràbia...). Primer cal solucionar la situació. 
10. Paciència, constància i ser un model són las claus que hauran de seguir els adults en estes ensenyances.