PUBLICAT EN: EL PAÍS | 29 DE DESEMBRE DE 2025 Tot i estar centrat en la política xilena, aquest article conté una sèrie de reflexions que podem adaptar als espais polítics de qualsevol país del món. En la traducció que hem fet, hem obviat les mencions a la política xilena que fa l’autor a l’original per donar-li un tarannà més universal. Fa gairebé deu anys, en un panel sobre “Pinochet i els joves” convocat al complir-se una dècada de la seva mort, una de les participants va dir amb total franquesa: "Per mi, la diferència entre dreta i esquerra es moral. Ser de una u altra et fa bo o dolent". Em cridà la atenció la radicalitat del plantejament. Fins aleshores, mai havia escoltat el punt amb tal nitidesa fora de les discussions exaltades en assemblees universitàries. Em sembla una raresa, atribuïble tal vegada, a la intensitat amb que la figura de Pinochet polaritza les nostres categories polítiques. Allò que aleshores produïa estranyesa, avui s’ha tornat habitual en ...
No solc parlar de futbol en aquest bloc. En la majoria dels cassos el futbol ofereix exemples irritants de competència mal entesa, d’individualisme i mesquineria. Però de tant en tant ens dona alguna lliçó pedagògica que ens cal assenyalar Una lliçó extreta del futbol té un valor mediàtic que no hem de desaprofitar. Ahir, 14 DE JULIOL DE 2024, els jugadors de la selecció espanyola van donar una lliçó que ja van donar la jugadores l'any passat però que una estupidesa masclista va empaitar. Aquesta lliçó es resumeix en una frase del jugador que marcà el segon gol : "Estic orgullós, però això és de tots. Portem 45 dies aquí i això és una família en la qual tothom val per igual". Tant la xiques, quan van guanyar el mundial l'any passat, com els xics, en guanyar ahir l'Europeu, han demostrat que la cohesió, la camaraderia, l'empatia, la col·laboració, entre d'altres, són els valors positius que donen resultats. El major triomf aconseguit ahir no va s...