La resolució de situacions de maltractament escolar
Aquest document està realitzat bàsicament a partir de dos documents:
La prevenció és l'estratègia més important, i convé mantenir una bona comunicació des de la seua infantesa.
Per això cal
- Donar models positius: Mantenir unes bones relacions familiars. Resoldre amicalment els vostres conflictes. Parlar cada dia amb ell@. Escoltar les seves opinions. Ajudar-l@ a trobar solucions als seus problemes. Ajudar-l@ a aprendre a reflexionar. Tenir present que la primera defensa contra la intimidació és l'autoconfiança.
- Educar-lo en uns valors de respecte i tolerància: No acceptar la violència. Vetllar pel seu creixement emocional i ajudar-l@ a sintonitzar amb els sentiments de les altres persones. No permetre que provoque als altres. Definir unes normes clares i consistents. Explicar clarament què està permès i què no ho està, donant els arguments que calga.
- Donar-li oportunitats de construir amistats: Preguntar-li com el tracten els seus amics i companys de classe. Interessar-se per conèixer-los, convidar-los a casa. Implicar-se en la seva educació escolar: Mantenir contactes regulars amb l'escola. Recolzar l'escola i els mestres. Si teniu dubtes és bo parlar-los amb els mestres però sense desautoritzar-los davant del vostre fill.
- Controlar els programes de TV: Molts programes de TV i videojocs reforcen la idea que l'agressió és la única manera de resoldre els conflictes. No es tracta de prohibir-ho, però sí de ser crític, comentar-ne la influència i oferir alternatives.
- Engrescar-lo en alguna afició: Implicar-lo en activitats que desenvolupen habilitats valorades pels nens de la seva edat. Facilitar-li materials i oportunitats per fer activitats en grup. Tingueu en compte que la intimidació sovint s'esdevé quan els nens estan junts i no tenen res per fer.
- Parlar amb ell sobre com afrontar els problemes: Ajudar-lo a tenir respostes adequades en el cas que siga molestat i/o intimidat. No l'animeu a tornar-s'hi. Tornar-s'hi és la pitjor defensa i dóna a l'agressor més motius per reprendre els seus atacs.
Acompanyar els fills i filles en el procés de creixement és responsabilitat dels pares
Com descobrir si el teu fill és victima de maltractament
Raons per les quals solen amagar el maltractament:- No volen passar per covards.
- Perquè no saben que és maltractament. (són bromes que no sap aguantar)
- Tenen por a les represàlies.
- No són uns “xivatos”
Hi ha uns signes externs que ens poden ajudar a copsar que alguna cosa està passant. Alerta un signe d’aquests de forma esporàdica no significa res. A més aquestos signes han d’anar acompanyats d’altres signes. A l’hora d’avaluar-ho cal sempre comptar amb el tutor.
Somatitzacions pel matí a casa: no vol anar a l’escola perquè no es troba bé... sense motiu aparent; a l’escola: diu que no es troba bé i vol que el vinguen a buscar…
Somatitzacions pel matí a casa: no vol anar a l’escola perquè no es troba bé... sense motiu aparent; a l’escola: diu que no es troba bé i vol que el vinguen a buscar…
- Canvis d’hàbits: fa fugina, no vol anar a escola, vol que l’acompanyen o canvia la ruta habitual, no vol anar amb el transport escolar, no vol sortir amb els amics…
- Canvis en l’actitud envers les feines escolars: baixa el rendiment acadèmic, etc.
- Canvis de caràcter: està irritable, s’aïlla, es mostra introvertit, més esquerp, angoixat o deprimit, comença a quequejar, perd la confiança en ell mateix…
- Alteracions en la gana: perd la gana, o bé torna a casa amb gana perquè li han pres l’esmorzar o li han pres els diners,...
- Alteracions en el son: crida per la nit, té malsons…
- Torna a casa regularment amb el vestit o el material esparracat. Té blaus, nafres o talls inexplicables…
- Comença a amenaçar o agredir altres nens o germans més petits.
- Refusa dir per què se sent malament i insisteix en que no li passa res. Dóna excuses estranyes per justificar tot l’anterior.
- En casos greus pot arribar a tenir ideacionso a fer intents de suïcidi.
No podem ignorar les queixes d’un noi o noia que pateix maltractament, però tampoc no hem de donar d’entrada una credibilitat excessiva a les seves “històries”, que no solen tenir en compte el punt de vista dels altres. Sovint els nens expliquen les coses “a la seva manera” per causar l’efecte que “els convé”; en aquest cas correm el risc de magnificar un fet irrellevant i produir una escalada del conflicte. Per tant, és imprescindible fer una valoració ajustada de la situació. Més endavant ho expliquem.
Què pots fer si penses que el teu fill@ ha patit o està patint maltractament?
Encara que el noi no diga res a casa, els pares són els primers en adonar-se que li passa alguna cosa. Quan un menor està essent exposat a una conducta de maltractament, siga psicològic o físic, està realment preocupat per allò que li està passant, i és de crucial importància escoltar-lo, creure'l, i emprendre una acció positiva.
- Dóna-li afecte en eixe moment. Si tens alguna cosa que retreure-li guarda-ho per a quan estigueu més tranquils.
- No forces, si no vol respondre’t a preguntes sobre el tema, deixa que seguisca el seu procés, però ajuda’l a canviar dient-li que està a la seua disposició quan vulga parlar.
- Reacciona amb calma, no li faces retrets ni el culpabilitzes. Dóna-li suport i sobretot escolta’l. Tranquil·litzar-lo un dels passos més importants que els pares podem fer. Ensenya el teu fill a estar satisfet de ser com és.
- Quan et trobes notes o que està alterat per alguna raó,
- Demana que t’explique què ha passat, pregunta-li si ha passat altres vegades, qui ha estat implicat, qui ho ha vist, on ha passat, què ha fet ell, a qui ho ha dit.
- Avaluala importància de la situació.
- Recorda de no forçar-lo, tin paciència.
- És natural que com a pare/mare et sentes enfadat i que la teva reacció inicial puga ser enfrontar-te a l'agressor o adreçar-te als seus pares. Això encara podria crear més problemes per al teu fill. És l’escola qui ha de prendre la responsabilitat de contactar amb els pares de l'agressor.
- Informa l'escola del teu fill guardant tota la discreció possibleper no perjudicar a la víctima.
- Descriu i concreta tant com pugues el que t’ha explicat el teu fill.
- Pren nota d’allò que l’escola farà.
- Pregunta si hi ha res que pugues fer per ajudar.
- Mantín el contacte amb el centre i informa dels nous episodis d’assetjament, en cas que n’hi haja.
6. Si penses que no et fan prou cas:
- Demana parlar amb la direcció del centre i expressa-li les teues preocupacions i la teua voluntat de col·laborar per aclarir el que ha passat.
- Informa’t sobre les directrius previstes pel centre (protocol d’actuació) i mira si s’està seguint.
- Comenta-ho amb els representats de les famílies al Consell Escolar
7. Si no en tens cap resposta, demana una entrevista amb els responsables de l’administració expressant les teues preocupacions i formulant demandes concretes
Coses que no has de fer
- No utilitzes la violència en contra dels agressors, et poden acusar de maltractar-los i assetjar-los a ells. Recorda que solen ser menors d’edat.
- No li digues al teu fill o la teva filla que intente solucionar aquest problema per ell mateix. Pensa que si pogués fer-ho, no li caldria demanar ajuda.
- No intentes ocupar-te d’aquest problema pel teu compte. Recorda que si és un problema escolar no els podràs resoldre sense ajuda de l’escola.
Sortint del cercle de la victimització.
L’autoestima de l’infant que ha estat exposat a una situació de maltractament ha estat ha quedat considerablement malmesa. Per fer créixer la seva autoconfiança necessitarà ajuda, i molt d’afecte.
- Dis-li que l’estimes molt i que estàs al 100 % al seu costat.
- Reassegura’l fent-li veure que la situació no és culpa seva. Valora la possibilitat que reba un ajut psicològic, però assegura’t que el professional que l’atenga conega aquest tipus de situacions. Informa al centre escolar de que ho estàs fent.
- Preneu-vos temps per seure i parlar; encoratja el teu fill a que et diga com se sent, discuteix les seves idees i sentiments.
- Digues-li que anote en un diari els esdeveniments que desitge compartir, o fes el teu propi registre d'incidents, incloent els canvis d'humor o els efectes físics i emocionals que observes en el teu fill que poden estar relacionats amb la situació.
- Dóna-li oportunitats per portar-se bé, deixa’l que ajude en tasques de casa, dóna-li responsabilitats. Fes-lo sentir-se valorat quan aconseguisca alguna cosa o quan es comporte bé. Cal que s’adone que ell és important per a nosaltres i que valorem l’esforç que està fent.
- Busca el suport del professorat. La única manera de combatre el maltractament és la cooperació entre tots els que hi estan implicats a l'escola: mestres, pares, alumnes.
- Proposa-li tècniques per eixir de les situacions d’assetjament.
- Explica-li que reaccionant a les agressions cridant, amb por o ansietat encoratja els agressors. Ha d’intentar no reaccionar als atacs. Si l’agressor no aconsegueix una resposta de la víctima, s’acaba avorrint i ho deixa estar.
- Practica tècniques d’assertivitat amb el teu fill: dir no amb fermesa i marxar del lloc. (Marxar no és fugir, és actuar de manera intel·ligent). Ajuda'l a pensar respostes senzilles per als atacs més freqüents: No ha de ser brillant ni divertit però ha de tenir una rèplica preparada.
- Intenta minimitzar les oportunitats que l’agredisquen; no portar coses valuoses a l’escola, no ser l’últim en canviar de classe, ni endarrerir-se o quedar-se sol als passadissos, quedar-se en un grup encara que no siguen amics seus.
- Encoratja’l a fer amics, apunta’l a un esplai, encoratja’l a que tinga una afició, especialment en alguna cosa que puga ser brillant, per tal d’augmentar la seva autoconfiança i autoestima.
Què pots fer si penses que el teu fill/a pot estar-se comportant agressivament amb algú?
- Reacciona amb calma, intenta no actuar colèricament ni a la defensiva. Demana directament al teu fill què està fent i pregunta-li si s’ha comportat així abans.
- Intenta ajudar-lo, pregunta-li si té idea de per què ho fa. Fes-lo adonar que està fent mal a un company, que el fa infeliç i que li pot portar problemes. Que la violència no és una manera intel·ligent de resoldre els conflictes i que ha de parar de fer-ho.
- Deixa-li clarque trobes aquesta conducta del tot inacceptable. Pregunta-li com pensa que podries ajudar-lo. Fes-lo adonar que l’estimes, i que és aquesta conducta el que no t’agrada, que treballaràs amb ell per ajudar-lo a aturar-la.
- Esbrina si hi ha alguna cosa en particular que el preocupa. Ajuda’l a trobar maneres no agressives de reaccionar, sobretot si actua així en determinades situacions.
- Demana-li que s’aparte del lloc quan veja que està perdent el control. Fes-li veure la diferència entre agressivitat i assertivitat (l’assertivitat és fer valer els propis drets sense atropellar els drets dels altres).
- Parla amb el mestrei explica-li tot el que saps. Intenteu plegats aconseguir que el teu fill ature aquesta conducta. Pot anar bé parlar amb el psicòleg del centre. Parla amb l’equip de mestres. Plantegeu objectius reals, que no esperen molt, ni de seguida.
- Demana si a l’escola hi ha un espai o algú per anar quan senta que està a punt de perdre el control. Acordeu coses per fer.
- Recompensa’l quan faça les coses béi, sobretot, dóna-li oportunitats perquè en faça.
- Hi ha altres nens que el poden provocar si saben que està treballant per sortir-se’n. Dis-li que no caiga en la provocació i que tracte de respondre de manera assertiva.
Com actuar davant situacions de maltractament escolar:
La única manera de combatre el maltractament és la cooperació entre tots els implicats: mestres i professors, pares i alumnes etc., des d'una vessant positiva.
En casos d’assetjament escolar hem d’actuar a diferent nivells:
- Parts que intervenen en la resolució del conflicte.
- Parts que estan implicadesen el conflictes
- Moments d’intervenció.
Parts que intervenen en la solució del problema
- Família: Ja hem citat en els punts anteriors propostes d’actuació. Cal que estiguen totes les persones de l’entorn immediat de les persones implicades sabedors de la informació suficient per a evitar situacions de perill.
- Escola: Línies generals de les actuacions que podem fer des de l'escola:
Adoptarem la proposta de Colell i Escudé[1]d'intervenció es fonamenta en els següents aspectes i intencions:
- Aproximació no culpabilitzadora: pretén reindividualitzar i responsabilitzar.
- Perspectiva sistèmica: intervenir també en el grup per modificar les interaccions.
- Estratègica:anàlisi de la situació, planificació i intervenció breu i estructurada.
- Foment de la resiliència: resoldre la situació positivament a favor de tots els implicats.
- Prevenció primària: actuacions genèriques adreçades a millorar la convivència, prevenir la conflictivitat i evitar l’aparició del fenomen.
- Prevenció secundària: quan es detecten situacions de maltractament incipients, per evitar-ne la consolidació: aplicació d'un programa d'intervenció específic amb intervencions individuals i en el grup d’alumnes.
- Prevenció terciària: quan es tracta de situacions consolidades, adreçada a minimitzar l’impacte sobre els implicats: aplicació d'una mediació terapèutica, suport i protecció a les víctimes, i suport i control als agressors.
- Les noves tecnologies[2]:
- Els mitjans de comunicació: ens posen en contacte quasi permanent amb la violència. Els comportaments i actituds que els menors observen en els mitjans electrònics. és imitada a curt termini. Per la qual cosa cal insistir en:
- Seleccionar els continguts que miren per a evitar aquells que exemplifiquen comportaments antisocials.
- Analitzar amb ells comportaments violents i debatre les alternatives.
- Recolzar propostes que incentiven la difusió de valors positius en la televisió.
- La influència de les noves tecnologies a llarg termini depén de les relacions que el menor estableix i a partir de les quals interpreta tot allò que el rodeja. El paper de la família com a model ha de ser el contrapés fonamental a l’hora de contrarestar la influència dels mitjans tecnològica en quan als valors que aporta.
- La repetida exposició a la violència a través de les noves tecnologies pot produir certa habituació el que pot derivar en considerar la violència com una cosa normal reduint la empatia. Convé doncs promoure entre els menors una actitud reflexiva respecte a la violència projectada en el seu entorn cibernètic.
- La introducció d’aquests mitjans a l’aula poden ser un instrument educatiu molt eficaç:
- Afavoreixen un processament més profund de la informació.
- Aconsegueixen un major impacte emocional.
- Són més fàcils de compartir amb la resta de la classe.
- Són assequibles fins i tot per als alumnes amb més dificultats.
El macrosistema social.
- Creences y actituds que contribueixen a la violència
- Cal criticar de la violència en totes les seues manifestacions, estenent aquesta crítica al càstig físic. Al contrari devem desenvolupar condicions que permeten expressar-se i resoldre conflictes sense recórrer a la violència i sensibilitzar sobre el valor de la comunicació com alternativa educativa.
- La violència es un problema que ens afecta a tots. Amb efectes negatius tant per a qui la pateix com per a qui l’exerceix.
- Cal entendre el procés per el qual la violència genera més violència per poder superar l’error que suposa respondre a la violència per la violència.
- Cal desenvolupar el respecte com a valor imprescindible per a fer efectius els drets humans
- Cal superar els estereotips i el rebuig al diferent.
- Entre ells els estereotips sexistes són segurament els més ferms ja que impliquen l’assimilació de valors masculins positius(valentia, robustesa, força, etc.) i de valors femenins negatius (submissió, por, vergonya, etc.).
Enllaços interessants:
Convivència Escolar: | |
BULLYING | |
EN FRANCÉS (SUISSA) | |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada