Salta al contingut principal

NINGÚ SAP EN EL QUE PASSARÀ EN VENEÇUELA (?)




O

O

O encara més
Rusia asesorará a Venezuela en las medidas para superar la crisis económica



PERÒ QUE HI POT HAVER DARRERE LA NOTÍCIA?


Cal assentar almenys  tres fets:

1.      Estats Units no ha acabat mai la guerra freda, ni Putin tampoc. Durant la era Yeltsin semblava que ja s’havia acabat la guerra freda però amb l'arribada de Putin al poder, la dependència econòmica de Estats Units va acabar i Rússia va tornar a posicionar-se en contra del monopoli econòmic d'Estats Units. A poc a poc Xina es va apuntar al carro i Brasil també volia jugar amb ells tres. Una nova coalició de països no alineats o un nou alineament al voltant del que es va anomenar BRICS dient-li com vulgueu, però a partir d'eixe moment torna  la neoguerra-freda. Ucraïna, Síria, el Brasil del PT , l’Equador post Correa, Argentina, son entre altres els escenaris.

2.      En Síria ja no quede res a fer. En Israel quedarà el reten de la oligarquia sionista capitalista tenint cura que no es s’empaste la cosa i cal buscar nous escenaris on continuar donant feina a la industria de l’armament i per això cal conflictes més o menys oberts com el de Síria per justificar l'ús de certes armes i que els països àrabs (entre altres) que tenen molta pela, tinguen referents del que es pot fer amb els nous invents bèl·lics de  la industria de les eines de mort.

3.      El senyor Sànchez és membre del PSOE en el qual moltes persones de bé, algunes per tradició creient amb el que Pablo Iglesias Posse , el de veres, no el de la coleta, pensava el 2 de maig de 1879 quan va fundar el Partit Socialista, altres com la meua amiga Rosa, creu que és el partit que pot canviar España. Però no oblidem que el PSOE és també el partit que va portar al poder en 1982 el senyor Felipe Gonzalez, que va nombrar cap de la OTAN al senyor Solana. Els amics dels meus amics han de ser els meus amics, encara que siguen un descerebrats, com pelluquí Trump. Cal que la industria del armament seguisca funcionant encara que siga per a que Kichi, l'alcalde de Cadis, puga mostrar fins on poden arribar les contradiccions en Podemos.

Si barregem totes aquestes dades i les passem pel turmix ens eix una barreja amb un regust bèl·lic gens atractiu. 



Serà el senyor Bolsonaro la peça del escacs que li faltava al món ultracapitalista per dir-li a Amèrica del Sud que els Chávez, Correa, Lula, Mujica i altres, ja no estan de moda i que a Evo Morales i queden quatre dies?



Serà el senyor Bolsonaro la peça dels escacs que va a permetre que Veneçuela es transforme en la Síria americana i que s'hi enfronten les grans potències per fer els experiments Stuka que els vinga en gana?



Esta tan lligat de peus i mans l'estat espanyol per a no poder-se quedar al marge de la vergonyosa maniobra d'Estats Units en Veneçuela?



Com diu el primer dels titulars ningú no sap el que passarà després... o si?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Moralització de la diferència

 PUBLICAT EN: EL PAÍS | 29 DE DESEMBRE DE 2025 Tot i estar centrat en la política xilena, aquest article conté una sèrie de reflexions que podem adaptar als espais polítics de qualsevol país del món. En la traducció que hem fet, hem obviat les mencions a la política xilena que fa l’autor a l’original per donar-li un tarannà més universal.   Fa gairebé deu anys, en un panel sobre “Pinochet i els joves” convocat al complir-se una dècada de la seva mort, una de les participants va dir amb total franquesa: "Per mi, la diferència entre dreta i esquerra es moral. Ser de una u altra et fa bo o dolent". Em cridà la atenció la radicalitat del plantejament. Fins aleshores, mai havia escoltat el punt amb tal nitidesa fora de les discussions exaltades en assemblees universitàries. Em sembla una raresa, atribuïble tal vegada, a la intensitat amb que la figura de Pinochet polaritza les nostres categories polítiques.   Allò que aleshores produïa estranyesa, avui s’ha tornat habitual en ...

Asesinatos de CALVO SOTELO y el Teniente CASTILLO

LAS DIABÓLICAS de Henri-Georges Clouzot, 1955.